Porta folis de català

Jenny al racó de les maravelles

Tot comença amb una noia que es deia Jenny i vivia als barris baixos de Los Angeles, no tenia amics i no la volien en cap treball a part de què era pobre i l'únic que tenia era cola i un gat en què anaven a la tomba de la seva mare tots el diumenge, i els dies que tenia lliure s'anava en un racó del carrer a esnifar-se cola i així cada dia fins que de sobte veu un cuc fumant Alícia se li queda mirant i diu: Quee guaii, i li va dir el cuc que estàs mirant que no penso compartir així que no em miris tant «golfa», Jenny es va col·locar tant que de sobte es va despertar en un lloc diferent era un bosc acolorit Jenny quan es va veure en un lloc que no coneix estava quedant al·lucinada va caminar una miqueta i va aparèixer una porta amb un pom que parlava i Jenny va preguntar que on era i el pom li va dir: estàs en un lloc fantàstic! I Jenny va tornar a preguntar en quin país estava i li va dir: Pregunta als bessons que està en aquell bosc. Jenny espantada va anar corrents però el bosc començava a moure sol i s'allunyava d'ella, Jenny començava a estar cansada i va veure un pingüí n'esmoquin i li va demanar si hi havia alguna forma d'aconseguir el bosc i li va dir només sa de demanar si us plau, Jenny va anar aprop del bosc i va dir: puc anar al bosc? I el bosc es va quedar quiet i Jenny va entrar al bosc i va veure un parell de bessons grassos que estaven menjant un esquirol es van apropar cap a Jenny i li van dir els dos a la vegada:

-Siiii?

-cap a on s'ha d'anar cap a Los Angeles?

-No pots anar allà.

-Jenny: per què?

-Perquè no li preguntes al gat púrpura?

- Qui és el gat púrpura?

-Busca'l darrere d'aquesta porta.

Apareix de sobte una porta i Jenny entra dins la porta. I veu una taula ple de teteres trencades, apareix un home amb un barret i li pregunta (mentre li cau la bava): li agrada el té se-senyoreta?Jenny amb cara de fàstic li diu que no, però l'home del barret va insistir i li deia vinga que som amics (amb cara de satisfacció) fins que Jenny li va dunar un cop de puny i l'home del barret va agafar unes teteres trencades i va començar a llançar-se-les, llavors Jenny va sortir corrents amb molts talls fins a arribar a un castell de fitxes i va veure un munt de fitxes que tenien potes i un rei de 2 metres amb una reina de 1 metre, i el rei es va apropar cap a Jenny i li va preguntar el seu nom i Jenny li va dir el seu nom i el rei li va contestar: que vols en el meu castell? I Jenny li va respondre vull tornar a la meva casa. I el rei li va dir m'agradaria que anessis a veure una coseta si us plau, llavors Jenny el va seguir fins que hi havia una finestra trencada amb els barris baixos i li va dir: segur que vols anar? I Jenny va contestar: SI, si!! D'acord però abans vull que apuntis unes quantes coses com quines coses as fet a la teva vida, Jenny amb cara de curiositat li va dir que ho faria, mentre ho feia es va donar que no va fer moltes coses el que va apuntar era més o menys el dia que va passar i el que passava, com per exemple: 25 de desembre els meus pares es separen, 31 de desembre el meu pare requereix al suïcidi per deutes, 5 de gener la meva mare em compra un gat, .... fins que en un moment Jenny es cansa i va cap on estava la seva casa i quan va entrar va posar una ultima nota:

29 de maig m'he he despertat morta en mig del carrer.

Relat COCA-COLA

En un carrer hi havia un noi que tenia 15 anys es deia Sergi i vivia en els carrers buscant una casa per poder dormir i alguna cosa per menjar. Els policies li van veure i el volien enviar a un orfenat llavors el noi l'únic que podia fer era córrer desesperadament perquè creia que el volien enviar a un correccional. Llavors Sergi es va amagar en un contenidor de brossa i va trobar uns sobres de pasta, caducats i s'ho va menjar amb les poques dents que no estaven amb càries.

Sempre tenia ganes per poder menjar mirava els bars i no podia fer res només mirar com menjaven les famílies amb una cara de tenir gana llavors en un camí sense sortida es va desmallar de la fam. Llavors un home vell li va portar a casa, i quan es va despertar estava lligat a una cadira, i l'home assegut amb roba interior i una bata mirant-lo, mentre es prenia una COCA-COLA i li deia:

- Tu vols, una casa, veritat.

- Sí, és clar.

-Cóm tu vols una casa, i a mi em queda poc de vida mmm, que tal si tu em dones una mica de diversió

S'ho va dir amb una somriure sinistra. Mentre Sergi estava molt espantat.

- Quin tipus de diversió?

- Tú que creus.

- Em dones un got d'aigua?

- D'acord.

Llavors Sergi intentava agafar un ganivet.

- Segur que vols un got d'aigua, no vols res més com una coca-cola o un got de llet? (mentre Sergi agafava el ganivet).

- No gràcies.

Llavors es va poder deixar anar però l'home vell va agafar una pistola i li va dir quiet! o si no dispararé! Llavors Sergi es va aturar i després va dir:

-D'acord faré tot el que vulguis però no disparis si us plau. Llavors l'home va dir:

D'acord llavors avui que et seguis, i no fessis res!

Sergi es va asseure i va llançar sobre l'home li va treure la pistola i ràpidament va disparar. Llavors Sergi es va aixecar en silenci i va anar a la cuina va veure tot el que hi havia per menjar i només hi havia ous i llenties, s'ho va menjar tot amb ansiàs i va començar a agafar un trauma de la por, i va anar a casa de un veí, va trucar a la porta i li va dir que si podia entrar i l'home li va dir que no. Llavors Sergi va agafar la pistola i el va matar la casa hi havia una dona que també va matar i al llit una nena petita, de 5 anys que la va agafar i li va deixar al carrer davant de la porta.

Va obrir el frigorífic hi havia molt de menjar ho va agafar i s'ho va menjar tot el que hi havia i es va sentir bé. Es va quedar a dormir a la casa i anava de veí a veí amb la pistola fins que a la cinquena casa, quan va obrir la porta Sergi amb la pistola, ho va posar al cap del veí i quan anava a matar aquell home amb la pistola es va adonar que s'havia quedat sense bales i aquell home va agafar a Sergi i el va estampar contra la taula i amb una ampolla de vidra fins que Sergi va perdre el coneixement i en un moment es va donar conta de qui li estava colpejant amb una ampolla de vidra era el seu pare. Que hi havia una dona que estava rient era la seva mare, i va recordar tot el seu passat. Quan tenia tan sol 8 anys va sortir de casa seva perquè els seus pares estaven trastornats per la bogeria igual que ell, perquè quan va néixer Sergi el seu pare havia de treballar 20 hores al dia i la mare 4 hores més el nedo als dos estaven molt cansats fins que un dia un lladre els va atracar als dos i va dir que si no donava tot el que portaven matava al nedo el pare va intentar donar-li un cop de puny i el lladre li va donar un cop amb una barra de ferro i es va quedar inconscient, i la mare li va intentar donar un cop amb un altre barra de ferro però el lladre s'ho va treure i li va donar un cop a la mare, llavors els pares de la por es van començar a trastornar i es van tornar bojos, uns assassins bojos llavors els dos van agafar la primera cosa que van veure i van matar al lladre. Llavors Sergi quan ja tenia 8 anys va veure els seus pares estaven assassinant a un home i tot estava ple de sang, llavors els seus pares li van veure i Sergi es va anar corrents. Fora de la casa vagant fora de la ciutat. Fins arribar en el moment que esta ara sent assassinant pel seu pare però es va aixecar i ...

Diari

Dilluns 23 de març 2015

Me llevat bastant tard i cabrejat, perquè li deia a la meva mare de que estava cabrejat perquè tota la rutina ja estava fart que sempre era el mateix. Primer esmorzo els mateixos cereals, després preparo la motxilla, vaig de camí a l'escola, torno a veure el mateix avi baixet que em veu d'una manera assassina (per a mi) trobo o al Josep, o al Aléx, o al Alvaro, i ara no se qui més. Quan e estat de camí a l'escola em vaig trobar al Josep i em va acompanyar fins a l'institut per no anar sol. Quan vaig arribar ja a classe hera tot igual que sempre i tots amb cares llargues perquè era dilluns. Després d'acabar les classes quan era l'hora d'esmorzar i vaig anar a la biblioteca avançar deures. Després vaig arribar a casa vaig tornar a l'escola i un altra vegada a casa (no hi havia moltes coses de que parlar). Al final el dia a sigut una mica avorrit

Dimarts 24 de març 2015

Me llevat un altre vegada tard així que e esmorzar ràpidament i e sortir el més ràpid possible no e trobat a ningú per el camí però aquell avi estrany si (no m'agrada molt aquell home a demés camina d'una forma estranya). Tot era com sempre però a l'hora del pati l'Ariadna ( no me'n recordo del seu cognom l'únic que se es que va al grup 4 ) esta parlant amb la Ingrid i no em vaig unir amb elles perquè estava avorrit i li dic fer un comentari de broma i s'ho va tomar malament i em va llençar suc a la cama i deia s'ha pillat i només m'ha mullat la cama i el Daniel i el Pau (que també van venir una mica mes avanç de que em mollegin la cama i només per fer un comentari i llançar-li una fulla que no li va tocar, llavors desprès vaig corrent lluny de l'Ariadna amb la Ingrid fins que se li acabi el suc i poc després va sonar el timbre i em vaig salvar i això m'ha recordat de la paraula feta ¨salvat per la campana¨. Per la tarda després de l'ultim hora del dia un grup que va crear un amic del càmping de fans d'un videojoc ple de teories perquè te una historia oculta, i vaig esta parlant tot el dia amb ells. Encara que el dia va ser divertit

Dimecres 25 de març

Quan e sortit de casa me trobat el Josep i amb el Josep després me trobat amb el Alex i el Ivan. A l'hora del pati e tingut por de trobar-me a l'Ariadna, perquè no volia que em tornes a mullar en el pantalons o on sigui (per sort no la vaig trobar). La meva ¨tia¨ deia de que si volia anar a la biblioteca així que li vaig dir que si. A la biblioteca em sento molt estrany potser es perquè la gent estudiava i feia deures sense fer soroll (una de les coses que no e vist a l'institut). Quan e preguntat per el llibre a una dona molt però que molt gran (de vell) va i diu: si que el tenim (amb una veu que semblava que anés amb un cotxe ple de sots per el camí). M'ho dona corrents (no era com jo pensava el llibre) i quan e sortit fora me donat conte que el llibre es diu ¨Marco Polo i el llibre de les Meravelles¨ i el que jo buscava era ¨Marco Polo i la ruta de les Meravelles¨ M'avien ¨timat¨. Després d'allò me sentit decepcionat i que l'havia cagat.

Dijous 26 de març

A l'hora del patí la Ingrid i ¨l'Ari¨ m'apropu i em diuen: Víctor avui es dia de noies. M'he quedat pensant i li dic a ¨l'Ari¨: Ho teniu apuntat en el calendari o alguna així? I em diu que si. Així que m'he quedat en el pati amb els nois. Desprès de les avorrides classes e estat parlant amb els d'un grup de fans d'un videojoc perquè ells m'entenen sobretot perquè tots som casi iguals de ¨Frikis¨ i em començat a dir com eren els seus professors i tots ens vam rei perquè en casi tots els instituts els professors eren iguals, un professor que no para de dir: però, si us plau, vinga va, el que arriba sempre abans de que toqui el timbre i digui que em arribat tard (Les dues coses del Evaristo), que també hi ha la professora popular (La Elena) i més coses. I el dia va ser bastant divertit.

Divendres 27 de març

Quan ens a donat les notes a la classe i deia el Ferran eu d'obrir els sobres quan arribeu a casa, ningú li va fer cas. Quan anava de camí a casa estava amb el Josep i el David i el David i jo ens vam colar a casa del Josep i en el menjador hi havien unes cagades ¨MÉS GRANS ¨ i li dic el Josep: Josep el teu gos t'estima tant que t'ha deixat un present molt bonic, llavors diu: on està el gos! Vaig cap a la cuina i em trobo el gos amb papers de cuina al terra sem tira a sobra i el Josep diu: EM CAGO EN TOT!!, i li dis al david aveure hi ha macarrons per menjar, vols David? I el Josep em tanca el microones a la cara i ens va dir: Sortiu de casaa!!, i li dic al David: un altre dia tornarem a entra i espero que no hi hagi mes presents. Per la tarda va venir el meu pare a recogit-nos de casa de la meva mare perquè fa dos mesos es van separar. Total m'ho vaig passar molt bé.

Dissabte 28 de març

A casa del meu pare ens vam anar al wook a menjar i vam menjar tres plats ple mes el postre amb alguns sushis, carn, sèpia a la planxa, i moltes coses més, i ara deprés de menjar-ho tot ningú es podia moure i deia el meu pare ara a em de fer una volta per crema les calories i només vam fer com 6 metres perquè ens costava caminar. El dia va estar molt bo.

Diumenge 29 de març

M'he llevat cabrejat perquè a casa de la meva mare quan em llevo jo em posu una estoneta amb l'ordinador i després esmorzar però a casa del meu pare no hi havia wifi i per mi es molt difícil fer coses sense wifi, per sort en el meu mòbil pot crear wifi però m'ho e deixat a casa. Després e tingut que anar amb uns amics del meu pare i no puc fe res només mirar. El dia a sigut mooolt avorrit.

DESCRIPCIÓ DE PAISATGE

Aquest paisatge és muntanyenc. A simple vista s’hi destaquen unes 

muntanyes retallades en un horitzó, on el Sol, va desapareixent 

deixant anar uns tons taronjosos i morats en aquest emblemàtic 

paisatge. Sinuosament, un riu amb força cabal, però amb aigües 

tranquil·les i transparents, repta entre l'espessa i profunda vegetació.

També es poden apreciar diferents núvols vermellosos com a 

conseqüència de la posta de Sol.

Tot aquest conjunt d’aspectes, fa d’aquest paisatge, un paratge 

meravellós (segons la meva opinió).                                  

             

Descripció

La famosa que jo e descrit a nascuda el 10 de setembre de 1988 a Columbia Britànica, Canadà, és una super model canadenca nomenada una de les noves top models segons Vogue.

És de pell blanca, molt prima, té un cabell llarg i castany, té uns ulls de color verd, unes pestanyes llargues, unes celles fine, un nas petit, és bastant alta, té una bona cintura, unes cames fines i llargues i normalment va amb roba molt elegant.

Segon algunes pàgines és molt amable, i que va superar l'aronexia.

Què vols de mi?

Quan em vaig llevar un dissabte vaig menjar unes torrades de formatge amb una mica d'embotit, llavors al cap d'una estona em vaig recordar de què tenia el mòbil apagat des del divendres i quan ho vaig encendre em va començar a sonar un munt de missatges del mòbil, i un amic no parava de preguntar-me de què volia explicar-me alguna cosa però ja fa dos dies.

Com eren les vuit i mitja vaig preguntar-li que volia però no contestava, llavors vaig pensar que pot ser que estigués dormint a la seva casa, llavors em vaig quedar a veure un anime que es deia SAO que significa Sword Art Online que en català seria Art d'Espasa Online, que tractava sobre un videojoc virtual és a què tu ets un personatge i el controles amb els teus moviments i un home va dir que si morien en el videojoc moririen en la vida real llavors la gent es va espantar i així comença la història.

Llavors em va enviar un text de veu per Wattsap que posava.

- El què vull es jugar a un nou joc de l'ordinador què m'he descarregat i té de mode de joc multi-jugador, molts dels nostres amics com: Rubèn, Albert, Joel, Daniel, Sergi i Arnau. Em preguntaven si volies descarregar-to i jugar amb mi?

I jo vaig respondre,
- Que si pesat!!!!!!

RESUM CAPÍTOL 1 DE

 ELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL:

"SOBRESALT A L'ESCRIPTORI"

Un dia al matí del mes de maig de l'any 1033 al monestir de Santa Maria de Ripoll un home que es deia Arnau treballava en el monestir com aprenent, estava tot el dia de peu i un ambient que només s'escoltava l'esgarip d'una ploma en el paper i alguns comentaris a l'orella.

Deien que respectaven el seu abat Oliba va aconseguir que tothom treballessin de valent. Es van aficionar a fer il·lustracions dels pergamins...

Llavors quan estaven a l'esbarjo per descansar i quan van tornar es van donar comte que tots els pergamins estaven desordenats a l'escriptori i tot el món es va espantar i llavors deien tots: “-jo no he sigut, jo no he sigut”.

Fins que un monjo va dir que podria a veure sigut el gat que feia la migdiada llavors un altre cop va dir tothom: “-si ha sigut el gat, ha sigut el gat”. 

 RESUM CAPÍTOL 2 DE

ELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL:

ELS TRES PERGAMINS ROBATS

Quant els van traslladar els pergamins a la biblioteca i quan l'ordenava veure que faltaven 3 pergamins i tots els monjos es van entera i tots van empesar a buscar-lo però no ho trobaven, llavors el Pere Oliba van arribar abans d'ora i li van explicar llavors van escollir 2 monjos per buscar-ho però un altre va veure que els dos monjos tenien un punyal i el va començar a perseguir els del punyal escoltava el que deien però en un idioma que el monjo no entenia va pensar que els que tenien el punyal eren bruixes i llavors els va dibuixar als que tenien el punyal com si fossin sospitós.

RESUM CAPÍTOL 3 DE

ELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL:

CAMACURT EL RODAMÓN

El Benet i l'Arnau va preparar l'equipatge per l'endemà, que havien d'anar a buscar els pergamins. I deia el Benet que no portessin molta cosa i així anirien més ràpid quan tinguessin que corre (a lo millor). Van agafar ganivets per si algú li atacaven i el Benet li va llençar un ganivet a l'Arnau i l'Arnau en agafar-lo es va fer un tall al dit, i el Benet li va dir que sempre hauria d'estar atent.

Llavors l'endemà es van vestir i van començar l'aventura.

Arnau va pujar en una mula i després es va pensar que ho hauria d'haver pujat. Després es van trobar uns rodamons que els volien robar i el Benet va veure un vell amic seu.

I al cap d'una estona es van passar la nit allà i el pagès van dir que els lladres van matar la seva filla.

RESUM CAPÍTOL 4 DE

ELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL:

ELS FALSOS JUEUS

Un matí en Vic Arnau i els seus companys anaven a veure el canonge Adeodat de la catedral per informar-se on trobar el Nassut.

Van trobar uns homes que transportaven roques per que treballaven a la catedral i van a començar a parlar i després van anar a les cases dels homes de la catedral que estaven en un lloc on era tot hombra i els homesli van dir com era en nassut com: que era famós per la plana pels seuss pocs escrúpols , el Nassut tenia molts diners per qué es amics dels musulmans. Al cap d'una estona van tenir una idea deien que era un idea molt arriscada Arna i Benet es van disfressar de jeus importants, quan van entrar la porta era mig tencada i dins estava el ajudant del Nassut preuntant que volien peró va apareixer Nassut dient que li deixesin passar, benet li va preguntar en nassut que com va conseguir la seva fama i li va dir que en el monestir de santa maria de ripoll que a l'enstanteria hi ha un xicot jove k dibixava molt bé i va agafar dos homes que es van passar per pelegins per robar tres pergamins i els va vendrels, deia que va vendre 2 pergamins i que el altre el tenia aquí i llavors el Nassut es dona conte de que són cristians i el Nassut va fugir.

RESUM CAPÍTOL 8 DE

ELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL:

EL LABORATORI DE L'ALQUIMISTA

Al girar al pany de la paret va aparèixer una figura que baixava les escales pausadament en una escala de cargol, i apareix un vell menut. Llavors obre els braços i diu una cosa es àrab i quan veu l'home què no els entenia va bar-retxar paraules catalanes i llatines dient que ell era Muhammad, després ell li va dir que el llibre màgic, es a la fant de la saviesa i, per que els segueixi. Tots els cristians van pujar, i quan van arribar hi havia una habitació amb coses d'alquímia. Van veure en un extrem del laboratori un pergamí miniat per Arnau, llavors el alquimista va dir que li donaria el pergamí si l'Arnau dibuixava unes imatges, el Arnau va dibuixar un mercader ric (que significava el poder del diners), una dama (significava el poder de l'amor), i un esquelet (que significava el poder dela mort). Després de dibuixar-ho li va entregar el pergamí als cristians. Quan es van anar l'Arnau es va descuidar el pergamí llavors va tornar a pujar però hi havia unes ombres negre ballant, Muhammad parlant amb una ombra que estava assegut i segurament era el dimoni llavors Arnau va agafar el pergamí i es va anar corrents.

RESUM CAPÍTOL 9 DE

ELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL:

LA FESTA DEL REI DE LLEIDA

El Benet i l'Arnau estaven perduts pels carrers de Lleida i desbota escolten una musica i la segueixen i veuen que la musica sortia per una finestra, llavors l'Arnau s'enfilà a l'espatlla de Benet, i és dona comte que la finestra dóna la sala del palau del rei.

Els dos companys impel·lits per la punxa dóna soboquen massa a la finestra, perden l'equilibri i escauen en la banda dins la sala real.

El rei es va espantar i va dir que li anaven atacar per sorpresa, llavors els ambaixadors es situen en rotllana i agafen les espases. El Majordom del palau va reconèixer al Benet i a l'Arnau i li va explicar al real rei el que havia passat. Al cap d'una estona Benet i Arnau va aclarir tot i es van fe carracs del nou ambient i la nova situació.

Llavors van sortir unes ballarines i l'Arnau es va enamorar d'una noia que tenia un ull blau i l'altre negra, i era Maria la filla de Luc i de Blanca, després Maria va demanar a l'Arnau i al Benet que li treiessin d'aquí, llavors per surtir van agafar un coixí cada un i s'ho van posar sota la camisa i semblaven 2 homes grassos i van sortir pels unes rejes i un guarda li va preguntar o on anaven i Maria vaa contestar que era tard i tenia que anar-se del palau i es van marxar.

La meva Infàntesa

Els meus Moments feliços de la meva vida

Ara explicaré els meus moments feliços de tota la meva vida.

Quan tenia un any i mig em van operar, perquè no podia digerir els aliments, (feia caca per la boca, i vomitava) però a l'hora d'operar-me va passar una cosa estranya, que quan em van obrir em vaig curar i no van fer res, només obrir-me i deien que els meus intestins estaven enganxats a la pell i per això al obrir-me em vaig curar.

Quan tenia 8 anys vam anar a Benimassot tota la meva família, i després vam anar a un llac que era tot verd i estava apropo del poble, estàvem tota la meva família i uns amics del poble que volien anar amb nosaltres. Havia una cascada de 4m i els meus amics em deien: “salta salta!”, i vaig saltar i en l'aire al caure em vaig emportar un ensurt tan gran que ja no he saltat més.

Un dia vaig anar al Portaventura per primera vegada el dia 31 d'octubre era l'especial hallowen i hi havien atraccions especials vaig anar a un al temple del foc que sortien columnes de foc i el terra tremolava i va ser molt divertit.

Quan vaig anar per primera vegada a un lloc que es deia saló manga i estàvem la família d'un amic, i la meva família i el meu germà es va trobar amb més amics i ja érem molta gent al final només hem vaig comprar tres coses per què hi havia molta cosa i no em podia decidir.

Quan vaig anar per primera vegada a un lloc que es deia “Saló Manga” i estava amb la meva família del meu amic Joel Ibañez i el meu germà que es va trobar amb més herem 18 persones en el saló que hi ha còmics, maquetes, etc. I al final només em vaig comprar tres coses per què hi havia tanta cosa que no vaig poder decidir-me.

També un dia vaig anar a un aquari per primera vegada i ultima vegada, hi havien molts peixos, com peixos espades, marmotes, etc. Després hi havia un espectacle d'una noia que jugava amb un dofí i em va agradar molt.

I finalment un dia quan vaig conèixer a dos companys al començar 6è A de primària i eren molt bons amics un es deia Alejandro que s'ha canviat d'institut i un altre que esta amb mi que es diu Alejandro ques'ha canviat d'institut i un altre que aquesta amb mi que es diu Daniel Selma i amb ells sóc molt feliç.

I ja està són els meus records més feliços.

Resum

 Cerca d'un ordre social més just

Hi ha zones extenses del món hi ha malaltia, pobresa i violencia.

Molta gent emigren cap als països desenvolupats amb coindicions precàries, això provoca problemes greus a la societat.

Una serie de moviment social valen castigar al model social dominat. La resposta és no preocupar-se del drets humans, el benestar social mínim que prove de grups polítics o d'organitzacions independents d'arreu del món.

La solució és l'antiglobalització que també agrupa nombrosos ONG que l'objectiu és unir ciutadans del món amb projectes soliritaris.

Maria Carme Roca i Costa

Entrevistador: Hola Maria podries contestar unes preguntes per el meu Institut? Es que he de fer uns deures que em va dir la meva professora Elena Deitg. Més o menys unes 30 preguntes aproximadament.

Entrevistada: Si es clar.

Entrevistador: Dacord Maria tú, quan vas neixer? i on?

Entrevistada:Vaig néixer l'any 1995.

Entrevistador: I on?

Entrevistada: En Barcelona.

Entrevistador: En que et vas llicenciar?

Entrevistada: Em vaig llicenciar en Historia i després Filologia Catalana.

Entrevistador: Perquè et vas fer Filologia Catalana?

Entrevistada: Perquè la meva pasió per la literatura.

Entrevistador: Estàs casada?

Entrevistada: Si i també tinc dos fills.

Entrevistador: quin va ser el primer llibre que vas escriure?

Entrevistada: Va ser el faedor de mentides.

Entrevistador:En que et vas inspirar per escriure llibres.

Entrevistada: En algun sentiment o alguna cara en tot en el que es pot sentir.

Entrevistador:Que fas en el teu temps lliure.

Entrevistada: Jo llegeixo i viatjar fer llargues sobretaules amb la família i els amics passejar per la muntanya i jugar amb la seva gata.

Entrevistador:Quins tipus de temes t'agraden?

Entrevistada:Temes realitzes o de temes de fantasia o les novel·les històriques coses així.

Entrevistador: Quants llibres as publicat?

Entrevistada: He publicat 40 llibres.

Entrevistador: Els teus fills s'han llegit els teus llibres?

Entrevistada: Si, però ja son grans. Però sempre han sigut lectors meus, potser de totes les obres no però si de la majoria.

Entrevistador: T'agrada escriure.

Entrevistada: M'encanta.

Entrevistador: Quants premis as guanyat?

Entrevistada: He guanyat 5 premis.

Entrevistador: Quan vas publicar el teu primer llibre?

Entrevistada: L'any 1997.

Entrevistador: De quina editorial publiques els teus llibre?

Entrevistada: De Barcanova.

Entrevistador: Per quines edats escrius els llibres.

Entrevistada: Per Juvenil, Infantil i adult.

Entrevistador: Per que escrius?

Entrevistada: Per que no ho puc evitar.

Entrevistador:Per a què lectors t'agrada més escriure per al juvenil o l'adult?

Entrevistada:Per a tots per igual, perquè és la idea la que mana i quan se m'acut, de seguida valoro a quin públic anirà dirigida.

Entrevistador: Necessites algun entorn en especial per inspirar-te?

Entrevistada: No jo m'adapto amb facilitat en qualsevol entorn.

Entrevistador: Que penses sobre el llibres ebook?

Entrevistada: Que són un altre manera de buscar i llegir llibres però a mi m'agraden mes els de paper.

Entrevistador: Tens en ment fer algun altre llibre?

Entrevistada: Si estic treballant en un altre novel·la històrica.

Entrevistador: Creus que la gent hauria de llegir?

Entrevistada: Per a mi la lectura es molt necessària a la vida.

Entrevistador: Que vol fer al seu futur?

Entrevistada: M'agradaria seguir llegint i escrivint.

Entrevistador: Com era el teu barri on vas neixer?

Entrevistada:Era gotíc.

Entrevistador:Quin llibre va ser el que et va agradar més?

Entrevistada:Tots els llibre m'agraden igual.

Entrevistador: Com era el seu pis?

Entrevistada: Era petit i senzill.

Entrevistador: Com es diu la teva mare?

Entrevistada: Es diu Dolors.

Entrevistador: I el seu pare?

Entrevistada: Manel.

Entrevistador: Algú de la seva família es escriptora?

Entrevistada: No ningu de la meva família es escriptor/a.

Entrevistador: Quants anys vas tardar en ser escriptora?

Entrevistada: Crec que 6 anys.

Os deixó un enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=UghzeiCeWBY

Descripció

Té el cabells llargs i una mica recargolats de color groc. És més baixet que jo però més llest té els ulls de color marró té el nas normal, li agrada el manga i l'anime com pokemon, bobo-bo, one pice, naruto, shaman king, etc. És molt amable amb mi i divertit però avegades cansa, li agraden molt als animals i té un gos i un gat de quatre potes que em dona una mica de por per què un dia vaig anar a dormir a casa seva quan em vaig llevar vaig veure el gat caminant amb els ulls brillant i ell per darrere em va dir que no feia res ( a mi em donava igual el que em digués sabia que el gat em volia mort). També li agraden els videojocs com minecraft, Grant the fauto 5, black ops, cube world, Batelfy 4, i molts més. vegades quedem per jugar a minecraft en servidors Jogand a els del fam, sky wars, quackraft, paintball, o altres jocs de l'ordinador però el juga amb el portatil i jo amb un torren. També avegades ens connectem altres consoles com la 3DS a jocs que es poden en multijugador online com pokemon X. Moltes vegades he anat a la seva casa a dormir amb amics i un dia va venir un nen petit que era molt pesat i estava tota l'estona molesten llavors a l'hora d'acostar-se es va adormir i va començar a parlar i (reir)-se i jo no se com controlava el seu somni li deia és un dia normal i... foc!!, per tota reu i començava a cridar i tots ens raíem i em quitava la sabana jo li vaig dir a un convidat que estava posseït pel dimoni i un amic Ivan es va espantar. Quasi sempre esta i no li veig un dia té la grip, un altre constipat, etc. I jo quasi mai em poso malalt (sara perquè sóc més tranquil a casa...) o vegades em faig mal al peu o coses així. Moltes vegades ve a la meva casa a veure un gos que tinc que m-ho van regalar per aquests reis i sempre diu que és molt mono, que és molt juganer, etc. Però després és ,cansa i comença a jugar a l'ordinador o fer deures junts perquè així costa menys concentrar-me i ajudà a entendre les coses. I per això vaig escollir a aquesta persona.

 

Descripció

Avui descriure a la Montse que és una professora de l'institut Torre del palau que està sustituin a la meva professora de català Elena Deig que l'han operat de la cama. La Montse és una dona que té el cabell de color castanya molt fosc, una mica curt i despentinat i moltes vegades porta unes ulleres de color vermell molt grans i és una mica grassa, i porta sempre un anell daurat (d'or) que serà del seu matrimoni amb el seu marit, i la seva mà és molt gran, i té unes galtes molt grans i el nas es una miqueta petit però la seva boca també és petita però sempre esta amb una gran i bonica rialla moltes vegades porta un abric de color gris amb colzeres negres, i una camisa de color marró molt clar i amb aquell conjunt porta sempre uns pantalons de color gris, i els seus ulls són vegades arrugats i de color marro clar o mel. Sempre ve a la nostra amb una rialla molt gran i quasi mai s'enfada nomes dona cops a les taules, parets, pissarres, les taquilles i moltes poques vegades crida molt fort. Fa classe en "Testu" i en "Optatives" "la volta al món" que ens ensenya dues pel·lícules com la volta al món en vuitanta dies o altres i quan l'acabem ens donen un esquema o un treball per fer però es tarda molt mentres els nens es callen i alguns que esqueien, porta molt de temps, i en "Testu" fem el mateix però amb pel·lícules molt més xules com els jocs de la fam que va sobre una noia que viu en un poble que es llama sector 12 i cada any agafen dues persones (una noia i un noi) i els apunten a uns "juegos del hambre" que va sobre que agafen persones de diferents sectors i els posen a barallar-se llavors agafen a 2 candidats (els protagonistes i han de guanyar publicitat per aconseguir recursos, llavors quan comença és parteixen i després es troben i diuen que poden guanyar 2 un noi i una noia del mateix sector llavors van maten i després al final guanyen els dos. que el treball eren fer un resum de la pel·lícula i descriure un famós de la pel·lícula i ara estem miren una pel·lícula que es diu el show de truman que va sobre un home que s'ha criat en un show en una illa i la gent que li envolten son actors i si algú és Xiva li treuen del programa i m'agrada molt aquesta pelicula per ara. La Montse com he dit abans que tenia un anell de prometida que està  casada i amés a més te dos nens o nenes que suposo (no estic segur del que dic) que deuen ser tan divertits i graciosos com la Montse i tan simpatica com la monse. I aixo es la meva descripció de la meva professora de "TESTU", i espero que us hagi agradat fins un altre.

Descripció cientifica

El meu gos de raça beagle es caçador d'aus , guineus, i conills. Fan entre 1 metre els mascles i les femelles 89 cm. I pesen 30-20 kg.

Són molt desobedients i necessiten córrer molt. Són molt tossuts i és la raça més difícil de domesticar, normalment són de color marró, negre i blanc i la cua sempre és blanca.

Biografia

Víctor Cortón

El meu neixement

Vaig néixer al 10/10/2001 a les 10:00 qui em va posar el meu nom va ser el meu germà que m'estimava molt però . . . Ara és molt pesat.

El primer més

Després d'un més vaig tindre un enfermedad que vomitava i no digeria res i hem van operar .

( Aixo jo no m'en recordo de res)

Vacances d'estiu

Un dia de vacances em vaig traumatitzar per què un dia ens vam anar de vacances a una illa que es diu Lanzarote que és una illa molt petita que vam anar a veure i dormir allà i llavors ens vam anar a un volca i jo corrent em vaig caure i em vaig fer molta sang i la meva mare es va quedar mirant i comprant i jo sangran (aquell dia em vaig traumatitzar). 

Primaria

Primaria va ser molt extrany en 1r hem vaig trencar el braç i vaig fer molts amics en Segon els meus millors amics no estaven i vaig amics en 3r van tornar a separar en 4 vig tornar a fer amics, en 5 no vaig fer molts amics perque estava cansat i en 6 vaig estar amb els mateixo alumnes com en 5  peró van apareixe alumnes d'altres escoles com el Dani que erem amics ( crec que els professors em tenien  mania ). -.-

Port Aventura

Ja fa molts anys vaig anar al port aventura especial halloween i tot estava decorat amb fantasmes i el meu germà (el valent) va pujar a shambala i quan va pujar li temblaven les cames i després quan estava a punt de comprar les entrades es va anar corrents.

El meu poble

El meu poble està en Alicante el meu poble es diu Benimassot algunes vegades vaig 2 vegades a l'any però de vegades només anem 1 vegada a l'any només podem anar en vacances de nadal o en estiu i fem moltes activitats com disfresses concerts guerra d'aigua i coses així.

Nadal

He tingut molts Nadal com en el meu poble un dia va nevar i vam fer una guerra de neu un amic es va revelar una rampa i va fer una bola de neu molt gran amb els peus, però el mijor nadal va ser el 2013 (l'any pasat) per què em van regalar un gos que era un beagle Que es diu Rony.

FI

Diari de Terrassa

Baralla de galls il·legals en un edifici abandonat en mig de construcció

Un dia, un home que es deia Miguel Sànchez que treballa a la central elèctrica, i li van dir els seus companys que agafes una drecera, llavors quan anava per la drecera, darrera per la plaça de la cultura hi havia un edifici per construir, i va trobar un parell de adolescent en aquell edifici abandonat fent una baralla de galls especialitzats en baralles apostant per quin gall quedava en peu, i no n'atallaven la sang dels galls, la deixaven allà bruta.

Uns adolescents de Terrassa van comprar gallines de batalla i han fet batalles de gallines il·legals i apostaven més de 150€ per gallina i la que mataven se la menjaven entre els amics la gallina. Han sigut detinguts avui 15/4/2014a les 13:27 del matí, Qui va trucar a la policia Les gallines Les van agafar en una tenda quan estava a punt de tancar la porta hi estava mig tancada i les va robar dient que les havia comprat i va trucar tot els seus amics i amics dels amics per apostar i que perdia es quedava els diners qui havia robat les gallines, quan li van dir que li tornessin els diners diu que ja els ha gastat i el jutge li ha dit que treballi en un menjador social durant 5 anys o més. El seu companys que apostaven deien que els havia dit que els havia comprat, però un dels ha intentat subornar a un policia dient que no contés res sobre el que li havia subornat, després que el policia li diguis al jutja el suborna dir que volia un advocat per aquesta injustícia, després d'una setmana va decidir que anessin tots a treballar a un menjador social durant 10 anys després de les mentires que van dir,i les probes que hi havia més del que van dir. Els pares de qui va preparar-ho tot van dir de què cada nit el seu fill s'anava amb els seus amics, i quan tornava no volia explicar que feia, i els deia que si algú es xivatà li pegarien tots ( l'amenaçaven ), i li robarien les claus i li destrossarien la casa i li robarien tots els diners. Abans d'una setmana d'haver-hi fet l'amagatall de la baralla de gallines van dir de fer una aposta i qui encertava totes les gallines que guanyaven agafarien una prostituta se li emportaven a la seva casa i la violava gratis perquè qui va fer el joc li pagava perquè després li faci a ell, i si havien més d'un guanyador es barallaven fins que uns és rendes o és quedes inconscient i l'emportava a urgències.

Després de varies apostes no va guanyar ningú llavors un dels treballava a la central i va dir que passes per la dreça per què truqués la policia.

3/6/2014

Jaume Cabré- La teranyina (1984) Resum Fragment Lectura T.F

Les portes es van obrir al sonar la sirena i tothom va sortir ràpidament per l'esplanada, sortien parlant amb companys fins a quedar-se la fàbrica buida i en silenci.
El Pep va començar la seva jornada de vigilant nocturn. Després va anar a la sala de les calderes que estava instal·lat el seu quartet general.
Llavors va deslligar en Nyicris que era el seu gos vigilant. A les vuit no hi havia ningú només el Pep i el Nyicris, que vivien en una casseta apropo de la fàbrica. Llavors quan va entrar si hi havia un lladre ho faria tot en Nyicris, però el seu treball li feia por però com té el Nyicris mai agafava por.

Biografia Jaume Cabré

Jaume Cabré és un escriptor i un guionista. Va néixer en Barcelona a la dreta de l'Eixample l'any 1947 què ara té 67 anys.

Va estar llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Pel·lícules:

•  La dama blanca (telefilm) (1987)
• La teranyina (radionovel·la) (1988)
• Fins que la mort ens separi (radionovel·la) (1989)
• La granja (sèrie TV) (1989-1992)
• Estació d'enllaç (sèrie TV) (1994-1998)
• Crims (sèrie TV) (2000)
• Nines russes (telefilm) (2003)
• Sara (telefilm) (2003)

Guionatge

VENTDELPLÀ. Bíblia 2a temporada telenov. Amb Jordi Calafí i Núria Parera. 2005

NAUTES. Telefilm. 2004

NINES RUSSES. Telefilm. 2003

SARA. Telefilm. 2003

CRIMS. Sèrie TV. Creació i direcció guionistes (Jaume Cabré i Manel Bonany). 2000

ESTACIÓ D'ENLLAÇ. Sèrie TV. Creació (amb Joaquim M.Puyal) i direcció guionistes (Jaume Cabré, Piti Español, Manel Bonany, Antoni Colomer, Jesús Borràs, Ramon Solsona, Andreu Martín, M. Dolors Portas, Ignasi Garcia, Carmen Fernández Villalba). 1994-1998

LA TERANYINA. Film. En col·laboració amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer. 1990

LA GRANJA. Sèrie TV. Creació (amb Joaquim M.Puyal) i direcció guionistes (Jaume Cabré, Antoni Colomer, Jesús Borràs, Isabel-Clara Simó). 

Premi Nacional de Guions 1992

1989-1992

Novel·les

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI. Radionovel·la. 1989

LA TERANYINA. Radionovel·la. 1988

LA DAMA BLANCA. Telefilm. 1987

ESTIMADA LORETO. Telefilm (Guió de Marta Balletbó-Coll sobre un relat de Jaume Cabré). 1986
La teranyina (film) (1990
Havanera (film) (1993)

Premis guanyats

• Joaquim Ruyra, 1977, per Galceran, l'heroi de la guerra negra
• Fastenrath, 1980, per Carn d'olla
• Recull, 1980, per Tarda lliure
• Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 1981, per La història que en Roc Pons no coneixia
• Sant Jordi, 1983, per La teranyina
• Prudenci Bertrana, 1983, per Fra Junoy o l'agonia dels sons
• Crítica Serra d'Or de novel·la, 1985, per Fra Junoy o l'agonia dels sons
• De la Crítica, 1985, per Fra Junoy o l'agonia dels sons
• Crexells, 1991, per Senyoria
• Lectors d'"El Temps", per Senyoria
• Prudenci Bertrana, 1992, per Senyoria
• Crítica Serra d'Or de novel·la, 1992, per Senyoria
• De la Crítica, 1991, per Senyoria
• Prix Méditerranée a la millor novel·la estrangera, 2004, per Sa Seigneurie
• Premi Nacional de Literatura, 1992, per La Granja
• Ciutat de Barcelona, 1996, per L'ombra de l'eunuc
• Crítica Serra d'Or de novel·la, 1997, per L'ombra de l'eunuc
• Lletra d'Or, 1997, per L'ombra de l'eunuc
• Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999, per Viatge d'hivern
• Crítica Serra d'Or de narració, 2001, per Viatge d'hivern
• De la Crítica, 2005, per Les veus del Pamano
• Premi El setè cel, 2007, per Les veus del Pamano
• De la Crítica, 2012, per Jo confesso
• Crítica Serra d'Or de novel·la, 2012, per Jo confesso
• Premi de Narrativa M. Àngels Anglada, 2012, per Jo confesso
• La Tormenta en un vaso, 2012, per Jo confesso
• Crexells, 2012, per Jo confesso

Pàgines consultades:
Wikipedia:
Jaume Cabré: